Redescobrir l’aventura al mar balear
Duració: Dues setmanes
Distància recorreguda: 850 milles
Palamós – Menorca – Cabrera – Eivissa – Formentera – Palamós.
El dissabte 17 d’Agost de 2002, cap a les 14 h, va salpar l’expedició del “Crodeler” des del Port Vell de Palamós, a bord de dos dels vaixells de Vela Nòmada, l’Atalante (Bénéteau Oceanis 411 clipper) i l’Antull (Bénéteau Oceanis 361 clipper), rumb cap a Menorca.
Salpem des de Palamós
L’Antull des del Cel
Pujant al pal
La travessia va transcórrer tranquil·la, sense massa vent, i amb força estona a motor, però molt maca. Era la nostra primera travessia i sense cap mena de dubte és una experiència que recomanem a tothom a qui agradi navegar i tingui uns mínims coneixements. En el nostre cas va ser prou completa: vam veure un peix espasa, ens vam banyar amb dofins, vam gaudir d’una preciosa posta de sol a alta mar i vam navegar amb el gennaker de nit.
Un dofí jugant amb l’Atalante
L’Atalante des del cel
Posta de sol
Diumenge cap a les 11:30 arribàvem al port de Ciutadella. És un port petit i amb no massa infrastructura, amb un sol moll per a no propietaris on els vaixells s’hi abarloen fins a tercera fila. Com que havíem arribat d’hora, vam trobar lloc l’un al costat de l’altre, i fins i tot ens vam poder permetre el luxe d’anar a fer un bany a la cala del costat, cala Santandria. Cal anar amb compte doncs els amarres allí funcionen gairebé com en un pàrking, si marxes ningú et garanteix el lloc en tornar, per molt que hagis pagat. Durant el dia vam donar un petit tomb per Ciutadella, vam proveir-nos de nou i al vespre sopar i festa per celebrar l’arribada.
L’endemà vam enfilar cap a Son Saura, àmplia cala d’aigües cristal·lines i fons de sorra, on vam aprofitar per dinar, i després cap a cala Sta. Galdana. Al vespre vam anar a fondejar a la paradisíaca cala de Trebaluja, on vam passar la nit.
Dimarts el vam encetar visitant ràpidament la cala En Porter, vam passejar per cala Coves, on vam practicar un fondeig amb “cap a la roca”, que amb vent del sud no va ser del tot fàcil. Es tracta d’una cala estreta, amb algunes roques al fons i molt concorreguda donada la seva bellesa i les coves naturals on temps enrere hi vivien els “hippies” (a l’estiu encara n’hi ha alguna d’habitada). Finalment vam anar a parar a Maó. Hem de destacar la seva espectacular entrada, per un ample canal d’unes 3 milles. Un cop més la sort ens va acompanyar (aquest cop ja vam arribar més tard, cap a les 17h) i vam trobar lloc pels dos vaixells de costat i tocant a la vorera del passeig, com si es tractés d’un cotxe. Tot un luxe.
C de Crodeler (i de Ciutadella)
El gennaker
I la trasluchada fallida
Sopar a la sorra de cala Trebaluja
Dimecres vam fer una visita a l’illa de l’Aire, maca però una mica massificada, i a cala Binisafúller. Després de sopar, i d’un petit entrebanc amb un eriçó, vam posar rumb a Cabrera.
Ja fosc, la travessa cap a Cabrera va transcórrer amb vent suau, així que vam anar a motor fins gairebé arribar-hi, cap a les 10h del matí.
Cabrera és sense dubte una illa mereixedora d’una visita, però potser amb massa limitacions. Aquestes s’accepten de bon grat sabent que són per la conservació del medi ambient, la preservació del qual, amb la popularitat que gaudeix avui en dia la nàutica, és especialment important i crítica. A la pràctica ens trobem que a Cabrera tot està regulat i restringit (…per a quasi tothom). En particular, i excepte que hom tingui permís de capbussar-se, només es permet el fondeig al port on hi ha morts amb boies classificades per colors segons l’eslora. Nosaltres havíem aconseguit permisos pels dos vaixells, tramitats per en Quim Gispert de Vela Nòmada, aproximadament 10 dies abans. Després de voltar un parell de dies per l’arxipèlag i d’un intent frustrat de traslutxada amb gennaker, divendres al vespre cap a les 21h vam sortir cap a Eivissa.
Durant la travessia cap a Eivissa vam patir l’únic ensurt del viatge: ens va enganxar de ple, a primera hora del matí i a unes 10 milles de l’illa de Tagomago, una tempesta com feia temps que no veien per aquelles contrades. El vent no era excessiu (no gaire més de 30 nusos), però els llamps queien amenaçadorament prop del pal, la pluja amb prou feines permetia obrir els ulls i el mar es tornà de color negre. Però l’Atalante i l’Antull van resistir heroicament i en vam sortir indemnes.
Al port d’Eivissa hi ha quatre possibilitats per fondejar, però tot i així no és gens fàcil trobar lloc (ni econòmic). Nosaltres vam amarrar al C.N. d’Eivissa, probablement el port amb menys instal·lacions dels que vam visitar. Ens va servir per practicar la maniobra d’atracar a un moll de popa amb àncora per la proa, que tot i les circumstàncies va sortir prou bé. S’ha d’anar amb compte a l’hora de llençar l’àncora per no creuar-la amb les dels altres vaixells o amb algun dels pocs morts existents. A més s’ha de vigilar de no enganxar-la amb la línia de morts (a uns 20-25 m. del moll), perquè la brutícia d’aquelles aigües, a més d’anul·lar la visibilitat inviten poc a capbussar-s’hi. A les places d’amarratge que donen a l’exterior del club hi ha freqüents onades causades pels ferries que entren i surten, i uns perillosos esglaons de formigó just per sota el nivell de l’aigua, per la qual cosa s’ha de procurar mantenir les distàncies per la popa. Finalment, cal espavilar-se per trobar alguna de les fustes que ens permetran, no gens còmodament, baixar de l’embarcació.
El port de Cabrera
L’amarre del CN d’Eivissa
Formentera
A Eivissa vam estar-hi dos dies, i vam optar per un turisme més terrestre, entre d’altres coses perquè el temps no acompanyava gaire.
Dilluns a mig matí vam sortir cap a l’última illa del nostre viatge, Formentera, la més tranquil·la de totes. El trajecte va ser curt però maco, amb un vent favorable que ens va permetre passar dels 8 nusos amb un ris pres.
Aquella nit i la següent la vam passar a la Marina de Formentera, al port de la Savina, el més car de tots els que vam conèixer, en part a causa de les restriccions d’aigua que pateixen però amb bones instal·lacions. Vam llogar unes bicicletes i vam visitar els pobles interiors de l’illa i la platja de Es Pujols. El dimecres vam passar la nit a la cala Sahona, un del pocs llocs de l’illa prou resguardats com per a pernoctar-hi, tot i que per seguretat vam practicar un exitós fondeig amb doble àncora. Al restaurant de la platja vam fer l’últim sopar plegats.
Dijous 29 d’agost després de dinar vam encarar el viatge de tornada, amb una petita parada al bonic illot de Es Vedrà, a la punta sud-oest d’Eivissa. El vent va ser força favorable i vam poder posar el gennaker durant unes 6 hores, de 17h a 23h, assolint velocitats de més de 7 nusos amb vent de SW. A més vam veure dofins fins a tres cops, un dels quals vam aprofitar per tornar a banyar-nos amb ells. El temps va ser molt bo durant tot el viatge i dissabte quan sortia el sol arribàvem de nou a Palamós.
Fondeig amb doble àncora
Tornant
A l’hora d’escollir els llocs per fondejar, i per a les entrades a port, vam usar en tot moment un precís i exacte pilot anglès amb un resultat molt satisfactori. Com a mostra, no vam tenir cap incidència en aquest sentit.
Ens agradaria comentar l’altíssim nivell de qualitat de servei rebut per la gent de Vela Nòmada, en particular el bon estat dels vaixells, així com l’excel·lent tracte rebut per en Quim Gispert, qui ha estat habitualment el nostre interlocutor. Aquest ha estat precisament el motiu d’haver accedit a fer aquesta petita col·laboració.
Bingen Juan
