Palamós, Cap de Creus i Costa Vermella a França
La navegació comença i acaba a Palamós, acollidor poble mariner amb una de les flotes de pesca més importants d’aquesta zona.
Ruta en vaixell de vela:
1. Palamós – Estartit: 15 milles
2. Estartit – Cadaqués: 25 milles
3. Cadaqués – Port de la Selva: 15 milles
4. Port de la Selva – Port d’Argelès-sur-Mer: 20 milles
5. Port d’Argelès-sur-Mer – Cala Prona: 20 milles
6. Cala Prona – Cala Montjoi: 15 milles
7. Cala Montjoi – Palamós: 30 milles
Us presentem un itinerari marítim per a gaudir i conèixer una part important del nostre litoral; un creuer costaner durant el qual podrem admirar els contrastats paisatges de la Costa Brava, el fantàstic i agrest Cap de Creus i la diversitat de colors del sud de la costa francesa.
A la Costa Brava hi ha una gran quantitat de cales i llocs bonics, i és per això que l’itinerari proposat és tant sols una de les moltes possibilitats. No dubteu a canviar el vostre programa si així veieu que s’adiu més als vostres desigs o experiència, o simplement per una millor adaptació a les condicions meteorològiques del moment.
Si no es preveu una entrada de vent del nord (tramuntana), el millor és fer els preparatius de sortida ben ràpidament i sortir el mateix dia de l’embarcament.
Si, en canvi, hi ha tramuntana, cal tenir en compte que aquest vent es va enfortint a mesura que es remunta la costa. Amb tramuntana hi ha dos llocs claus de pas. El primer és el Cap de Begur a partir del qual la tramuntana es fa bastant més forta. El segon és el Cap de Creus, que pot resultar infranquejable ja que en aquest indret el vent, la mar i el corrent són normalment molt forts en condicions de vent del nord.
Palamós i els seus entorns són zones de navegació protegides de les entrades de tramuntana fortes.
Dia 1. Port de Palamós – Cova d’en Gispert – Cala d’Aiguablava o port de l’Estartit
A primera hora de la tarda ens trobem al Portde Palamós.
És l’hora d’embarcar i familiaritzar-nos amb el veler. Poca estona després, sortim de port i posem rumb nord-est, costejant.
Realitzarem la travessia remuntant a vela un dels paisatges més bonics de la part central de la Costa Brava, les cales de Begur.
A poques milles de la sortida, passarem pels illots rocosos de nom Illes Formigues, ideals per fer immersió, però envoltades d’esculls perillosos.
Passades les Formigues, veurem els pintorescos pobles de Calella de Palafrugell i Llafranc, on trobarem el primer port esportiu del nostre itinerari.
El port de Llafranc és un port petit, amb pocs amarradors i escasses places disponibles per a transeünts. És per això que, tot i ser un lloc molt bonic, cal evitar-lo en temporada alta.
Al nord de Llafranc veurem el Cap de Sant Sebastià. A destacar el far que hi ha sobre la muntanya: és un dels més potents de la costa catalana. Aquest far és utilitzat pels vaixells que venint del nord el tenen com a punt de referència marcant la partida per a la travessia cap a les illes Balears. El Cap de Caballeria a Menorca queda a només 115 milles rumb 159º.
Passat Sant Sebastià, hi ha un encadenament de cales molt boniques i aptes per al fondeig que fan d’aquesta part de la costa una zona inoblidable.
Les més importants són les cales de Tamariu, Aiguablava i Sa Tuna.
Cala Tamariu. Amb el poble de Tamariu com a teló de fons, és una cala oberta a Garbí, bonica però amb poc resguard dels vents dominants. Durant la temporada estival està farcida de boies privades per a petites embarcacions.
La propera cala que veurem és Aiguablava, però abans d’arribar-hi hi ha la cova d’en Gispert, lloc que val la pena visitar.
A 400 m al nord dels illots del Terme, hi ha una gran taca grogosa al penya-segat a uns 30 m al nord de l’entrada. La cova és una profunda i fosca cavitat a la roca. Es pot fondejar el veler prop de la seva entrada i entrar-hi amb l’auxiliar. Atenció, cal portar una llanterna doncs a dins és molt fosc. Recomanem la visita. La boca fa uns 3 m d’amplada, i arriba a 20 m un cop a l’interior. La cavitat té uns 200 m de llargada per 12 m d’alçada. El fons és de sorra i al final de la cova hi ha una minúscula platja de pedres.
Cala d’Aiguablava. Està molt ben protegida i el paisatge és de postal. Té una platja de sorra, un parell de restaurants i una petita urbanització que no la desfigura. Al costat est hi ha l’Hotel del Parador Nacional. Unes boies impedeixen ancorar a la part més interior de la cala.
Aquesta cala és la millor opció de fondeig per passar nit a la zona, tot i que a l’estiu és difícil de trobar lloc pel vaixell si s’hi arriba tard.
El millor lloc per fondejar és al costat est de la cala, sota el parador.
Es pot intentar amarrar a una boia i així estalviar-nos de vetllar l’àncora durant la nit, però cal tenir present que les boies són privades i només ens hi podrem amarrar si la persona que en té cura, i que es desplaça pel camp de boies amb una embarcació pneumàtica, ens dóna el permís corresponent.
Al nord de la cala d’Aiguablava hi veiem el petit port de Fornells, només adequat per a embarcacions menors amb calat de menys de 1 m, i per tant no apte per a velers.
Més amunt d’Aiguablava s’alça el Cap de Begur.
Passat el cap cal fer atenció a la Punta Palom. A uns 100 m d’aquesta, hi ha un escull que sobresurt poc de l’aigua i és perillós.
Resseguint la Punta Palom arribarem a la darrera de les cales interessants de la zona:
Cala Sa Tuna. Lloc molt pintoresc, ample i de fàcil fondeig, tot i que no tant ben resguardat com Aiguablava. Cal evitar-la amb vents de component nord. La descripció de la cala la trobareu a l’etapa del dia 7, quan en suggerim la seva visita.
Per al primer dia de navegació recomanem fondejar a cala Aiguablava per passar-hi nit, deixant la visita de cala Sa Tuna pel darrer dia, quan estiguem tornant cap a Palamós.
Si no volem passar la nit fondejats, i volem la tranquil·litat i comoditat d’un amarrador, el destí d’avui pot ser l’Estartit, amb un port esportiu acollidor i ben preparat, a una distància de només 14 milles de Palamós.
Dia 2. Aiguablava, Estartit – Illes Medes – Cala Montgó – Golf de Roses – Cala Montjoi – port de Roses o Cadaqués.
El segon dia ens ofereix una agradable navegació pel Golf de Roses fins al Cap de Creus.
Passarem per les Illes Medes, parc natural d’excepció. És parada obligada. Recomanem la visita a primera hora per evitar l’excés d’embarcacions que hi ha al mig dia. El conjunt d’illots és una reserva natural submarina de rellevància i hi està prohibit el fondeig. Cal agafar una boia –gratuït-. Capbussar-se dins les seves aigües és realment espectacular per la quantitat i diversitat de fauna que trobarem.
El conjunt d’illots està format per set illes i diversos esculls. La més gran de les illes és la Meda Gran, que arriba als 600 m d’ample. La segueix la Meda Xica. La resta d’illots són de grandària menor.
Sobre la Meda Gran hi ha restes d’antigues construccions. En aquesta illa només hi ha una platja de roques situada a la part sud est. Davant d’aquesta platja trobem el millor lloc per estar-hi –aquí trobem el primer camp de boies-. Hi ha un petit embarcador amb només un metre de sonda. D’aquest embarcador surt el camí que puja fins al cim de la Meda Gran.
Un segon camp de boies es troba al nord de l’illa, a la cala anomenada La Cuetara. El lloc és bo si no hi ha vent de nord.
El pas entre la Meda Gran i la Meda Xica és desaconsellable, donat el poc calat que hi ha entre els dos illots.
La Meda Xica té un interès especial si fem immersió, ja que té coves submarines que la travessen de punta a punta.
Continuant el nostre trajecte, des de les Medes fins a Cala Montgó la costa pren un caire escarpat i difícil, ple de penya-segats grisos i imponents.
Si estem atents, veurem la Roca Forarada, un promontori rocós que entra al mar amb un forat que el travessa de nord a sud.
Passada la Forarada i abans d’arribar a l’Escala veurem la Cala Montgó. És un dels fondeigs més atractius de la Costa Brava. Es tracta d’un fondeig fàcil, amb fons de sorra, i molt segur. La cala entra més de 1 quilòmetre a terra i fa uns 700 m d’amplada a la seva boca. Al fons s’obre una platja de sorra, on hi ha un càmping, un restaurant i algunes cases.
Si el mar està tranquil, el millor lloc per fondejar és al costat dels penya-segats del costat sud.
A partir de Montgó, ja al Golf de Roses, el litoral recupera novament les suavitats sorrenques. El golf es veu immens, enquadrat entre les muntanyes del Canigó a babord i el Cap Norfeu a estribord. Remuntarem el Golf navegant plàcidament a vela, fins a la població de Roses.
A partir de Roses ens endinsem a l’aspra i fantàstica geografia del Cap de Creus, ple de cales on trobarem fondejos adequats per a la majoria dels vents, amb zones submarines de gran bellesa.
Les primeres cales que trobarem seran Cala Montjoi i Cala Jóncols.
Cala Montjoi. Situada just abans d’arribar al cap Norfeu, fondeig remarcable gairebé sense edificacions. Fa uns 400 m de longitud i 400 m d’ample. És un bon fondeig fins i tot amb tramuntana. El fons és de sorra.
Atenció, a la punta est conegut com Punta Farrera, hi ha un perillós escull amb només mig metre de sonda força separat de la punta. És difícil de veure.
Cala Jóncols. Sense edificacions i amb profund fons de roca, és un lloc molt apreciat per la bellesa del paisatge i la nitidesa de les seves aigües. Es tracta d’una cala partida en dos trams. Fondeig força salvatge, només per bon temps.
Per passar nit a port, a l’extrem sud del golf de Roses trobem el port de l’Escala, on recomanem visitar les ruïnes d’Empúries. Al mig del golf hi ha la marina d’Ampuriabrava, marina interior amb tots els serveis; i la marina de Santa Margarita, privada, sense amarratges per a transeünts. Al nord hi ha el port de Roses, de nova construcció, amb tots els equipaments i ara per ara encara no gaire saturat. Us recomanem aquest darrer.
Si teniu ganes de fondejar, és molt recomanable fer nit a Cadaqués, amb un excel·lent entorn. Cadaqués és una àmplia cala molt protegida i un lloc de visita obligada. Tot i que es pot fondejar amb l’àncora, millor darrera el Piló que a la vertical de l’església, és millor sol·licitar una boia al Club Nàutic de Cadaqués, ja que estarem més a prop de terra i no caldrà estar pendents de l’àncora durant la nit.
Cal l’auxiliar preferiblement amb el motor foraborda per anar a terra.
Recomanem anar a sopar al poble, a qualsevol dels petits restaurants de la cala.
Cadaqués és un poble magnífic on les construccions modernes no han desfigurat la seva fesomia. És interessant fer un passeig a peu pels pintorescos carrers i visitar l’església de Santa Maria.
L’entrada de nit a Cadaqués està senyalitzada amb el far de Cala Nans.
Dia 3. Cadaqués – Portlligat – Cap de Creus – Cala Culip o Port de la Selva.
Durant el tercer dia remuntarem el Cap de Creus, lloc sovint dominat per la tramuntana.
Si sortim de Cadaqués aviat, podem anar a esmorzar a la badia de Portlligat, de visita obligada. Els seus turons de pedra vermellosa i les seves antigues terrasses formen un marc de gran bellesa.
Per llevant la cala està tancada per l’illa que porta el mateix nom. L’entrada de la cala té 200 m d’amplada i és un bon refugi per tots els vents excepte pel nord est.
Atenció a mantenir suficient distància amb l’illa de Messina i sobre tot a l’entrada de la cala. Entrant per babord hi ha un escull no senyalat amb sonda menor a 1 metre.
El fons d’algues i fang puja ràpidament dels 12 m de l’entrada fins als 1 i 2 m a la seva part més interior.
No es pot fondejar amb l’ancora, ja que el fons marí de Portlligat està cobert per una pradera de Possidònia protegida. Cal demanar la possibilitat d’amarrar a una de les boies.
Al final hi ha un petit embarcador just a sota de la casa on el pintor Salvador Dalí passava llargues temporades.
Hi ha un camí que en pocs minuts ens porta a Cadaqués a peu.
Hissem les veles novament i passat Portlligat veurem ja la punta del Cap de Creus, el qual, juntament amb l’illot de la Massa d’Oros, són l’extrem de llevant del litoral. A partir d’aquí s’obre el Golf de Lleó.
Si fa bon temps es pot passar entre el cap i l’illa de la Massa d’Oros ja que el calat és suficient pel pas de velers.
Superat el pas posarem rumb nord-oest per entrar a cala Culip.
Feu atenció a l’illa de l’Encalladora. Si l’estat de la mar és bo, podem passar pel canal que forma l’illa i terra –freu de Claveguera-, on trobem sonda de 18 a 20 m i una amplada de canal de 70m. A babord veurem un petit far, construït pel rodatge de la pel·lícula ‘El far de la fi del mon’.
La cala Culip és molt àmplia i d’una gran bellesa. Podem fer nit en aquesta cala.
Hi ha un petit embarcador i part de les instal·lacions de l’antic Club Mediterranée.
El lloc més protegit de la cala és el propi embarcador o la minúscula cala que es forma al sud d’aquest embarcador. El fons és de fang. Al costat oest de la cala es formen una sèrie de petites cales ideals també per fondejar si fa bon temps.
Baixant a terra i després d’una bonica excursió a peu, trobarem el far del Cap de Creus i la cova de l’Infern, una profunda i fosca cavitat a l’extrem del penya-segat.
Per passar nit a port recomanem el Port de la Selva. És un bonic poble de pescadors –visiteu el barri antic-, amb excel·lents restaurants de tapes, com per exemple el bar de la Marina.
L’església de Nostra Senyora de les Neus presideix un paisatge de cases blanques que manté la disposició urbanística pròpia dels pobles de pescadors de segles passats.
El port esportiu té tots els serveis, però també podem fondejar molt bé al fons de la badia al davant de la platja, on trobarem l’únic fons que aguanta l’àncora.
Si hi ha temps és molt recomanable agafar un taxi i fer una excursió fins al Monestir de Sant Pere de Roda, situat a la falda de la muntanya. És un monestir romànic del segle XV però abandonat pels monjos des del segle XVIII, situat a 500 m d’alçada. Té unes vistes úniques del massís del Cap de Creus i de la seva costa nord.
Si tenim tramuntana, no podrem passar el cap i haurem de canviar de plans fent alguna altra ruta alternativa. La tramuntana fa el cap de Creus perillós per a la navegació, amb onades grans i corrent en contra.
Dia 4. Port de la Selva – Cap de Cervera – Cala de les Paulilles – Cap Bear – Collioure – Argelès sur Mer.
El quart dia ens ofereix la visita de la costa catalana més septentrional i de la costa Vermella francesa, famosa per les seves vinyes vora el mar.
D’hora al matí, posarem rumb al nord amb destí a Argelès-sur-Mer, a França.
Remuntarem la costa sense gaire aturades des del Port de la Selva fins ben bé el Cap Bear, per passar el dia a la zona nord del nostre itinerari. De tornada visitarem detingudament la part de la costa que ara passarem ràpidament.
Cal mantenir atenció constant i escoltar la meteo mentre naveguem pel litoral al nord del Cap de Creus, per evitar un ensurt amb la tramuntana.
Comencem el dia doncs sortint de Port de la Selva. Passarem per Llançà, Colera i Portbou, i a les envistes d’un litoral agressiu, arribarem a la costa del Rosselló.
Amb el cap Falcó pel través entrem a aigües territorials franceses. Si naveguem prop de la costa podrem veure sobre una cova de doble entrada el màstil que marca el lloc exacte de la frontera.
El Cap de Cervera té un aspecte singular des del mar, la seva roca negra i verticalitat el fan un punt de referència clar.
Passat el cap trobarem primerament el poble de Cervera, lloc de poc interès i sense port. És el primer poble en terres franceses.
És interessant fer una visita a les cales de Pedrafita i de Terrambo, just a la zona on les muntanyes dels Pirineus es submergeixen a la mar. Podem fondejar en una d’aquestes cales per passar el migdia i fer una excursió per aquests solitaris paratges.
Posteriorment veurem Banyuls de la Merenda, on hi ha una petita marina. Si ens aturem cal degustar el seu típic vi cuit que anomenen ‘Banyuls’ i visitar l’aquari.
Passat Banyuls trobem un bon fondeig, la cala de les Paulilles, lloc bonic i poc construït on aconsellem fer una aturada fondejant al davant de la platja o a una de les caletes següents.
Just passada la cala cap al nord haurem de superar el cap Bear, un d’aquests caps difícils de passar, si no impossible, en dies de forta tramuntana. El Cap Bear ens ofereix una bonica vista amb el Cap de Creus a popa i el Cap de Leucate per proa.
Des del cap Bear cap a l’oest arribarem a Port Vendres, el port natural més segur de la zona per qualsevol condició meteo. Antigament un port important i ara amb una marina gran amb tots els serveis.
Una milla més amunt de Port Vendres entrarem a Collioure. Un petit poble amb fortaleses medievals, una de les quals està situada en un dels braços de la badia, rodejada per antigues cases de pescadors.La visita val la pena donat l’atractiu del lloc. Si hi ha temps suficient, podem fondejar i baixar a terra per visitar els seus estrets carrers empedrats. És també interessant visitar el castell Reial (Château Royal).
Recomanem passar la nit al port d’Argelès-sur-Mer, o al port de Port Vendres, ambdós amb marines amplies i modernes amb tots els serveis.
Dia 5. Argelès – Cala Garbet – Cala Prona o Port de la Selva.
Al nord d’Argelès comença la costa de Les Corberes, una zona de litoral planer i sorrenc, amb infinitat de vinyes a la llunyania. Aquest litoral es caracteritza pels estanys arran de mar. És un seguit de 100 milles de costa sorrenca baixa, en contrast amb la que hem estat visitant fins ara.
Serà ara quan després de quatre dies remuntant cap al nord, posarem rumb al sud amb destí al nostre ja visitat Cap de Creus.
Sortirem del port i després d’una tranquil·la navegació a vela normalment amb el vent a favor, tornarem a entrar a aigües catalanes.
Una primera parada serà el port de Portbou, on podríem fer-hi nit. Portbou està amagat entre els promontoris elevats que l’enquadren i protegeixen.
Cal estar atents ja que la petita badia i el poble, des del mar queden ben amagats pels promontoris. A Port Bou hi ha excel·lents restaurants al llarg del passeig de la platja.
El port esportiu és de recent creació, petit, però amb tots els serveis. També es pot fondejar davant la platja.
Portbou és un poble fortament influenciat per l’estació de ferrocarril fundada l’any 1.878. En aquells anys, l’estació va allunyar els pescadors del mar i posteriorment va frenar la forta implantació del turisme que ha sofert la resta de poblacions de la Costa Brava.
Continuant cap al sud, davant d’una magnífica costa d’imponents penya-segats que cauen a pic, trobem el poble de Colera, amb una petita marina sense gaire interès –port esportiu petit i amb poc calat-. Si hi volem entrar, al nord de la cala principal es pot fondejar. Poc resguardat però net d’esculls i amb fons de sorra.
Passat el cap Lladró, al sud de Colera, entrarem a la badia de Cap Ras. Dins la badia hi ha la cala Garbet.
Garbet és magnifica i tranquil·la. Té més de 1 km de longitud per 600 m d’amplada. Al fons hi ha una platja amb un restaurant senzill, un hotel i un càmping. El millor lloc de fondeig és davant la platja. Fons de sorra. És un bon fondeig si no hi ha tramuntana ni llevant. És un lloc indicat per passar-hi nit si no hi ha avís d’entrada de cap d’aquests dos vents.
Hi ha una petita cala al costat sud, profunda però amb poc calat, no apta pel fondeig. Atenció a un escull perillós situat al costat est d’aquesta petita cala.
Estem davant d’una costa irregular i dominada pels alts penya-segats. És una zona fortament castigada pels temporals de tramuntana d’hivern.
Sortirem de Cala Garbet per dirigir-nos cap a la cala Prona (lloc on aconsellem fer nit) solcant les aigües que banyen la costa nord del cap. Cap al sud sota un sorprenent penya-segat blau grisos arribarem al port de Llançà, un port esportiu amb pocs amarradors. La població és a 2 km del port.
Al sud de Llançà trobarem la cala del Cau del Llop i l’ansa de la Farella. Si hi volem fondejar és millor escollir la Farella, amb més resguard ja que té la protecció dels illots Falcó. Fons de sorra, 4 a5 m.
Cap al sud arribarem a la punta Sernella i a continuació trobarem el ja conegut Port de la Selva, on sabem que podem amarrar al port esportiu però també podem fondejar si volem acabar la jornada en aquest indret.
De Port de la Selva al Cap de Creus la costa ens ofereix un bon nombre de cales de bon fondeig sempre que no hi hagi tramuntana. Podrem navegar molt a prop de la costa donada l’absència d’esculls.
La costa que estem visitant és volcànica, amb multitud d’entrants i sortints, que formen cales solitàries entre un paisatge fortament contrastat en orografia i colors.
La primera cala interessant que trobem al sud de Port de la Selva és l’estreta i profunda escletxa a la roca anomenada cala Fornells. Està al sud de la illa Meda. Té uns 25 m d’amplada, amb una platja de sorra al final. És un fondeig recomanable si no hi ha tramuntana.
Passarem el Cap Gros, penya-segat fàcilment identificable pels seus 170 m d’alçada i 800 m de llargada.
Passat el cap Gros entrarem al Golfet. És un engolfament semicircular de 1 milla de diàmetre, amb diverses cales, cada una amb la seva personalitat.
De nord a sud trobarem les cales següents:
Cala Galera. Protegida per l’illa Galera, es reconeix per una casa blanca visible des de mar obert. A dues milles de Port de la Selva. Podem fondejar al fons de la cala però no per passar-hi nit ja que no té prou resguard. La cala és deserta sense cap construcció.
Cala Taballera o Caballera. La més gran de les cales del Golfet. Té dues platges i fa més de 500 m de llarg per uns 200 d’ample. A la platja més gran, al costat sud, hi veurem diverses cases en runes, hi ha també una font d’aigua dolça. El fons és bo per fondejar-hi, però la cala ofereix poc resguard per estar molt oberta a nord.
Entre aquesta cala i la següent hi ha una paret rocosa molt alta.
Cala Prona. És una de les cales més belles de la Costa Brava i on podem passar la nit fondejats. És estreta i difícil de veure des del mar. Fa 50 m d’ample a l’entrada i té uns 120 m de llargada. Un cop a dins es fa ample formant una petita caleta ideal per fondejar. Hi ha un petit refugi de pescadors amb un embarcador i una bonica platja, formant un conjunt realment paradisíac. Fins i tot hi ha una font d’aigua potable. El fons de la cala és de sorra amb algunes pedres. La profunditat és de 10 m a l’entrada i de 5 m al centre.
Al costat sud, hi ha una platja de sorra més gran que la del refugi de pescadors. Té un bon resguard però té molt poca profunditat.
Dia 6. Cala Prona – Cala Galladera – Cap de Creus – Cala Guillola – Cala Montjoi o Port de l’Escala.
Avui creuarem el Cap de Creus en sentit contrari al de fa tres dies, rumb que normalment ofereix una travessia més tranquil·la, i per tant ens dedicarem més extensament a conèixer la costa nord del Cap de Creus.
Sortint del Golfet i navegant cap al sud doblarem la punta dels Forallons i veurem un parell de cales, la cala dels Tres Frares que no ofereix protecció doncs està plena d’esculls i la cala Galladera, formada per 3 cales amb orientacions est, oest i sud.
Cala Galladera és un lloc bonic que mereix una visita. De les tres cales, la més interessant és la que queda orientada cap a l’oest, on hi ha un grup de pins i una antiga caseta de pescadors deshabitada. És un bon refugi fins i tot per tramuntana, lloc solitari, allunyat i paradisíac. Té uns 200 m de llarg i 40 m d’amplada. Fons de sorra i pedres.
La cala que queda al costat est és la més petita i ofereix poc resguard tot i que hi ha fons suficient per entrar-hi.
La cala que queda en direcció sud te tan poca fondària que pràcticament només es pot entrar amb l’auxiliar.
Sortint de Galladera, i rodejant l’illa Portaló –molt vertical i de color negrós- trobarem encara una altra cala bonica, cala Portaló.
La cala Portaló està totalment rodejada per alts penya-segats. Ofereix un bon resguard excepte per tramuntana. Entra uns 500 m a la línia costera. Està formada per una sèrie de cales més petites que s’obren a costat i costat, i té una cadena de roques baixes a l’entrada que actuen com espigons naturals. Al fons de la cala hi ha una platja de roques.
Les parets de pedra laterals cauen a pic, per tant podem acostar-nos-hi molt per passar una amarra a terra si és necessari.
El fons de la cala és de sorra amb algunes roques aïllades. A la bocana hi tenim de 10 a12 m, i al centre de la cala hi ha uns 4 m. No podem aproximar-nos a la platja perque hi ha poca profunditat.
Continuant la nostra singladura, deixarem la ja coneguda cala Culip a estribord, l’illa de l’Encalladora i el Cap de Creus.
Ara amb rumb sud oest podrem veure les inoblidables cales que hi ha abans de retrobar Cadaqués: Cala Fragosa, Cala Fredosa, Cala Jugadora i Cala Bona. Totes aquestes cales, si bé molt boniques, són de difícil fondeig donat que o són molt estretes i llargues, o tenen molts esculls. Escollirem cala Guillola per fondejar, l’última cala abans de Portlligat.
Cala Guillola. Amb una boca de 500 m, al seu interior es forma un micro món de petites caletes. Fons de 12 a16 m de sorra i algues. Ofereix un bon resguard excepte per vents de l’est.
Dins la cala Guillola, al seu extrem sud oest, trobarem el lloc més protegit de la cala, conegut com cala Jonquet. Al fons hi ha una platja de sorra. Atenció dins la cala Jonquet, doncs el fons puja amb rapidesa prop de la platja.
Per passar nit hi ha diverses possibilitats:
A port:
Al port d’Ampuriabrava, a la platja del Golf de Roses, marina interior amb tots els equipaments.
Al port de l’Escala, ben equipat i gestionat, tot i que lluny del poble.
Fondejats, si el temps ho permet:
Com a primera possibilitat a cala Montjoi, descrita al dia 2.
Com a segona opció, cala Montgó, descrita també al dia 2.
Dia 7. Cala Montjoi, L’Escala – Illes Medes – Cala Sa Tuna – Cala Castell – Palamós.
Hem arribat al darrer dia de creuer i per tant caldrà aprofitar-lo al màxim.
Començarem per una navegació matinal travessant el Golf de Roses i passant els agrestes penya-segats que hi ha entre l’Escala i l’Estartit fins a trobar les Illes Medes.
Recomanem parar-nos aquí un altre cop i gaudir d’un bany veient l’acolorida fauna submarina.
Pels que tingueu ganes de caminar un xic, es pot anar amb l’embarcació auxiliar fins al petit embarcador de la Meda Gran i per camí molt marcat anar fins al far. És una bonica excursió pel terreny calcari de l’illa. Estarem envoltats en tot moment per una munió de gavines.
Posteriorment, amb rumb sud a sud-oest, deixarem encara la platja de Pals i en doblar el Cap Negre entrarem a la Cala Sa Tuna.
Les cales de Sa Tuna i d’Aiguafreda estan situades dins de la mateixa ansa.
La cala Sa Tuna és la que queda més al sud, molt neta d’esculls i bon fondeig. Darrera mateix de la Punta Palom es forma una petita i molt tranquil·la platja, coneguda com l’Aixugador. Al final de la cala gran trobem una platja de sorra d’uns 100 m de llargada on hi ha un restaurant i cases d’estiueig.
El millor fondeig el trobem davant l’Aixugador, amb fons de sorra i prats d’algues.
Tot i que sembli el contrari, la cala no ofereix una gran protecció, especialment quan bufa la tramuntana.
Hi ha boies davant la platja, i podem aplicar el que s’ha explicat per Aiguablava el primer dia.
Entre Sa Tuna i Aiguafreda hi ha una zona amb molts esculls.
La cala d’Aiguafreda està situada al nord de la badia, i és més petita que Sa Tuna. Ofereix millor protecció que Sa Tuna amb tramuntana, tot i que el fons de pedres i sorra no ofereix massa garantia de fixar bé l’ancora. En tot el perímetre de la cala hi ha esculls perillosos, cosa que fa que en cas de voler fondejar, ens hem de mantenir al centre de la cala.
De nou navegant cap al sud, deixarem enrera la cala Aiguablava i el far de Sant Sebastià, i rumb cap al canal que formen les illes Formigues i el cap de Planes, arribarem al capvespre al nostre destí, punt de partida i punt d’arribada del creuer durant el qual hem gaudit d’aquests dies de sol, mar i vent.
Si ens queda temps encara podem gaudir d’un darrer bany a la Cala Castell, ja a tocar de Palamós. És un fondeig recomanable que ofereix bon resguard de vents de component nord, però poc resguard amb component sud. El fons és de sorra. El millor lloc de fondeig és al costat est de la cala, sota el promontori de Sa Cobertera.
A partir de aquí, podem escollir entre continuar navegant cap al sud gaudint de noves sensacions i vivències, o bé tornar als nostres afers quotidians, satisfets d’haver participat d’una experiència diferent i enriquidora. Desembarcarem esperant una altra ocasió per visitar el nostre petit món anomenat Costa Brava, on els pins s’aferren a la terra i arriben fins a la mar.
