Menorca pas a pas
Duració: Entre una i dues setmanes
Distància recorreguda: 370 milles
PALAMÓS-CIUTADELLA-MAÓ-CIUTADELLA-PALAMÓS a bord del fi fa fu.
Del 19 fins el 30 d’agost del 2002, vàrem tenir l’oportunitat de fer aquesta meravellosa ruta. La travessia des de Palamós, a la Costa Brava, fins a Menorca, la volta completa a l’illa, i la tornada fins a Palamós. Per aquells que no l’han feta encara, us la recomano molt.
El dilluns 19 d’agost vam sortir de Palamós cap a les 14h amb rumb 165º. Algú ens havia dit, parlant de la travessia a les illes, que es trigava molt en perdre de vista per complet la costa. Bé, doncs tot just sortir del port ens trobem amb una boira tant tancada que als deu minuts ja hem perdut per complet la costa de vista. Cal utilitzar la botzina de boira i parar molta atenció. El mar està molt tranquil. A un grapat de milles, ja ha escampat la boira i quasi no fa vent. Veiem la rotllana de l’horitzó completa. No hi ha ningú més. Poc abans del capvespre veiem alguns dofins, i després l’espectacle de la posta de sol.
La nit és tranquil·la amb una lluna quasi plena. Mar suau i no tenim gens de vent. Tot és pau i placidesa, trencat només pel soroll del motor que va fent.
Es fa de dia. Torna el sol i també els dofins. Quatre de més atrevits se’ns enganxen a la proa com si volguessin guiar al vaixell. Sembla mentida que no els toquem amb la quilla!
Finalment veiem una línia de terra fina sobre l’horitzó, ens estem acostant a Menorca. Són les nou i cinquanta minuts del matí, i ja es distingeixen els primers perfils de l’illa. Ens queden només tretze milles.
Arribem a Ciutadella a les 13h del 20 d’agost. Intentem trobar amarratge sense èxit. L’alternativa és abarloar-se al Club Nàutic amb altres vaixells, o bé de manera provisional al moll de pescadors. Anem al moll de pescadors on omplim el dipòsit d’aigua, i passem tot seguit per la benzinera per omplir el de combustible. El consum ha estat d’uns quaranta litres només, en quasi vint-i-tres hores de travessia.
Ens havien recomanat anar fins a Cala Santandria, en cas de tenir dificultats per a trobar lloc al Port de Ciutadella. Està a menys d’una milla al sud de Ciutadella; és una cala fonda i a l’abric de quasi tots els vents. Es pot fondejar sobre fons de sorra, amb quatre o cinc metres de profunditat, amarrant-se per la popa a la costa. Així ho fem, i gaudim d’un fondeig superb.
Al final de la cala hi ha una platja amb hotel, supermercat, restaurant i possibilitat d’anar fins a Ciutadella en autobús o en taxi.
L’endemà iniciem la volta a l’illa. Comencem per la costa nord, que ja vam conèixer una mica en arribar el dia anterior. Doblem la Punta Nati, passem per davant de la Cala Morell i anem a fondejar a la Cala Algaiarens.
A la Cala Algaiarens s’obren dues platgetes: la des Bot i la d’es Tancats, en un tram de costa completament verge. Fondegem sobre fons de sorra amb sis metres de fondària, al bell mig de la cala. Fem un bon bany i dinem.
A la tarda sortim cap a Fornells on volem passar la nit. La costa turmentada del nord de l’illa és meravellosa. Passem el Cap de Cavalleria, i cap a dos quarts de vuit arribem a Fornells.
Tenim sort i trobem lliure l’últim amarratge a la passarel·la flotant del petit port. A l’estiu a Menorca, s’ha d’anar aplicant la política de fets consumats. Si trobes un lloc lliure, posa’t-hi i després ja preguntaràs.
Per sopar, una excel·lent caldereta del Restaurant Es Pla. Us la recomanem.
Matí del 22 d’agost. Sortim cap al Port d’Addaia, la nostra següent escala. Aquesta etapa és molt més curta que no pas la de Ciutadella – Fornells. Al migdia fondegem a la Cala Pudent, on hi estem fins a mitja tarda.
L’entrada en vaixell al Port d’Addaia és quelcom d’especial. Es com entrar en un fiord noruec. La costa exterior, castigada pels forts vents del nord, gairebé no té vegetació. A mesura que el braç de mar penetra a l’interior, les aigües es fan més dòcils i el bosc de pins arriba fins a la mateixa línia de l’aigua. La sensació d’estar a redós torna a nosaltres.
El port esportiu està quasi ple però ja ens hem fet especialistes en trobar el darrer amarratge lliure. L’alternativa igualment bona és el fondeig a l’interior de la badia, amb pocs metres de fondària, aigües molt tranquil·les i completament resguardades.
En el port només hi ha una cafeteria, però a uns cinc-cents metres muntanya amunt, hi ha restaurants i supermercat.
23 d’agost al matí. L’etapa prevista és arribar fins a Maó, fent una parada a l’Illa d’en Colom, però la bellesa i la tranquil·litat d’aquest darrer lloc, ens fa canviar els plans. Arribem a l’illa d’en Colom cap a la una del migdia i ens hi estem fins a les onze del matí de l’endemà, fondejats davant d’una petita cala a la banda nord oest de l’illa, al costat del Illot dels Pardals, sobre fons de sorra i algues.
És molt interessant desembarcar a l’illa d’en Colom, on a més del formidable paisatge, es pot veure un tipus de sargantana negra molt bonic, com la que hi ha a l’illa de l’Aire. Cal dir que l’illa d’en Colom és un espai protegit, per tant hem d’anar en compte a no destorbar massa.
Al dia següent, ara sí, anem de l’illa d’en Colom a Maó. Fins ara el temps ha estat fantàstic. Avui ha canviat. Està núvol, la temperatura ha baixat i tenim entre 15 i 19 nusos de vent de l’est.
El vaixell Fi Fa Fu es porta de meravella, i arribem a Maó vint minuts abans de caure una superba tamborinada.
Estem amarrats en un illot flotant, Illa Cristina s’anomena. És l’únic que hem trobat. El Club Marítim, amb el seu moll davant dels restaurants i les botigues és ple. Aprofitem la resta del dia per visitar Maó.
L’endemà 25 d’agost, persisteix el mal temps i per això lloguem un cotxe i fem turisme per l’interior de l’illa: Alaior, Sant Lluís, Son Bou.
El 26 d’agost sortim de bon matí disposats a doblar l’Illa de l’Aire i començar a explorar la costa sud.
Un cop a l’Illa de l’Aire, el mar ens demana posar molta atenció a la navegació. El vent (Sud – Sud-oest) de 16 a 20 nusos té cops de fins a 24, i rola sobtadament. Deixem l’Illa a la banda d’estribord a una considerable distància. Un cop sobrepassada, posem rumb 290º i enfilem la costa sud.
Visitem la bonica Cala de Biniparratx i seguim viatge fins a Cales Coves, on arribem cap a la una del migdia. Fondegem amb sis metres de fondària, sobre fons de sorra i ens amarrem amb un cap per popa a les roques.
El lloc és preciós. La cala, en forma de “Y” és molt tancada. Les altes parets rocoses estan plenes de coves d’origen prehistòric. Esperàvem trobar la cala molt plena, però només l’hem de compartir amb dos vaixells més. Hi estem tant bé que tornem a canviar de plans i finalment a Cales Coves hi estem quasi vint-i-quatre hores.
Al dia següent ja passades les dotze del migdia sortim rumb a Cala Santa Galdana. El dia està ennuvolat i es veuen tempestes al centre de l’Illa. El mar està tranquil i gairebé no tenim vent. Ens ho prenem amb calma. Passem per davant de la Cala En Porter, les Penyes d’Alaior i la Platja de Son Bou. Aquí la costa és molt més verda i menys torturada que al nord. Es veuen els boscos de pins fins molt a prop de les platges, i les formes del litoral són molt més suaus.
A les sis de la tarda fondegem a Santa Galdana, després d’haver visitat les Cales Trebaluger i Mitjana. Santa Galdana és probablement el millor fondeig de la costa sud. És amplia i molt protegida. El fons és de sorra de quatre a nou metres de fondària. Anem a comprar al Supermercat i aprofitem per baixar a sopar al Restaurant del Mirador.
El dia 28 fem la darrera etapa que tanca la nostra volta a Menorca. Sortim de Santa Galdana i entrem a Cala Macarella i a Cala Turqueta: són extraordinàriament belles. En aquesta última hi fondegem per dinar i per fer-hi el darrer bany. El color de l’aigua és d’un blau molt lluminós. Doblem el Cap d’Artrutx sense problemes, i a mitja tarda som a Ciutadella. Omplim el dipòsit de combustible i ens disposem a fer una visita formal a la ciutat, no sense esperar abans la partida del ferri de Manacor que, deixant lliure el moll comercial, permet als vaixells d’esbarjo poder-se abarloar per passar-hi la nit.
L’endemà, poc abans de les 10 del matí, sortim cap a Palamós. Teníem avís de temporal al Golf de Lleó, però en el moment de sortir han donat una previsió meteorològica bona.
La travessia comença amb catorze nusos de mestral pel través. El Fi Fa Fu avança ràpid amb aquestes condicions tant bones, però només fins al migdia. A la una el vent cau a quatre nusos. Posem motor i seguim rumb 345º.
La situació de calma continua fins a les 11 de la nit, quan entren 10 nusos de terral pel través. Parem el motor i gaudim en silenci de la foscor, trencada per un meravellós cel estrellat.
Després d’una travessia tranquil·la, a les nou del matí del 30 d’agost, el Fi Fa Fu entra al Port de Palamós. En onze dies hem anat i tornat de Menorca, completant la volta sencera a l’Illa, i gaudint d’unes extraordinàries vacances.
Albert Mosella
